Banda d'inestabilitat

La banda d'inestabilitat és una regió en diagonal en el diagrama HR que està ocupat per estrelles variables polsants (incloent variables RR Lyrae, variables Cepheides, variables W Virginis, variables ZZ Ceti, variables RV Tauri, variables Delta Scuti, variables SX Phoenicis i estrelles oscil·lants ràpides Ap).^[1]

La banda d'inestabilitat fa contacte amb la seqüència principal a la regió de les estrelles A i F (1-2 masses solars i s'estén ca amunt gairebé verticalment (lleugerament inclinada a la dreta) fins a la zona de major lluminositat. La part inferior de la banda d'inestabilitat apareix com la Llacuna d'Hertzsprung sobre el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Estrelles polsants

Les estrelles de la banda d'inestabilitat polsen a causa de l'He III (heli doblement ionitzat). A les estrelles normals A-F-G l'He és neutral en la fotosfera estel·lar. Per sota de la fotosfera, a uns 25.000-30.000 K, comença la capa d'He II (la primera de ionització de l'He). La segona ionització de l'He (He III) s'inicia al voltant de 35.000-50.000 K.

Quan l'estrella es contreu, la densitat i la temperatura de la capa d'He II augmenten. L'He II comença a transformar-se en He III (segona ionització). Augmenta l'opacitat i el flux d'energia des de l'interior de l'estrella és efectivament absorbit. La temperatura de la capa i comença a expandir-se. Després de l'expansió, la densitat i la temperatura disminueixen i l'He III comença a recombinar a He II. La contracció de les capes externes i el cicle comença des del principi.

El desplaçament de fase entre les pulsacions de la velocitat radial i la variabilitat de la brillantor depèn de la distància de la zona d'He II de la superfície estel·lar a l'atmosfera estel·lar.

Referències