Cassalla

Infotaula begudaCassalla
Botella d'Anís Jover, marca desapareguda de Banyeres de Mariola (Museu Valencià d'Etnologia). Modifica el valor a Wikidata
Tipusanís Modifica el valor a Wikidata
OrigenEspanya Modifica el valor a Wikidata

La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís. Es tracta d'un aiguardent sec i molt fort.[1] Es consumeix majoritàriament a la Valldigna, a la Marina Alta, a l'Alcoià, al Camp de Morvedre, el Comtat, la Safor i la Ribera del Xúquer i a l'Horta Sud, concretament a la població de Silla.

Entre altres, les destil·leries encarregades de fabricar i distribuir aquesta beguda més conegudes son les d'Anís Tenis (Monfort), Anís Paloma (Montfort), Cerveró (Cullera), la destileria Ríos (des de 1885, Silla) i la de Joan Micó (Aielo de Malferit).

La cassalla mesclada amb aigua o aiguacels, presenta un aspecte entelat i térbol, i rep els noms de nuvolet[2] o palometa.[3][4] Si a més a la mescla anterior s'hi afegeix xarop de llima es coneix com a canari,[5] encara que també pot dur granadina o xarop de menta en comptes del de llima. La beguda típica de les falles a Cullera és el xifli (combinat de cassalla Cerveró amb refresc de llima).

El mesclat és la beguda combinada de palo i cassalla.

El cantant valencià Eduard Joanes va fer l'any 1982 una cançó anomenada «La cassalla» on li ret un petit homenatge. El grup de ska i rock de Pego, La Gossa Sorda, també li ha dedicat una cançó: «Cassalla paradise». També el grup d'ska-reggae d'Alcàsser, Sva-Ters li reten homenatge en «Romanç a la Cassalla».

Galeria

  • Cassalla Cerveró, de Cullera.
    Cassalla Cerveró, de Cullera.
  • Anís Tenis, de Montfort del Cid.
    Anís Tenis, de Montfort del Cid.

Referències

  1. «cassalla». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «nuvolet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. «palometa (accepció 8)». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  4. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volum 57. Sociedad Castellonense de Cultura, 1981, p. 226. 
  5. «canari (accepció 10)». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Vegeu aquesta plantilla
Plats
Paella
Companatges i condiments
Embotits
Làctics
Picadeta
Altres
Salses i mulladors
Pa, postres i dolços
Coca
Begudes
  • Vegeu aquesta plantilla
Alcohol
Producció
Begudes fermentades
Begudes destil·lades
Ametlla: Amaretto | Anís: AbsentaÀrac • Cassalla • OuzoRakı • Pastís • Sambuca | Atzavara: Tequila • Mescal | Arròs: Baijiu d'arròsSojuAwamori | Blat: HorilkaVodka | Canya de sucre/ Melasses: RomCachaçaAiguardentFalernum • Guaro • Seco Herrerano | Cereals diversos: HorilkaShōchūVodkaWhiskyWhisky canadenc | Coco: Arrack | Fruits: Ginebra • KirschLimoncelloPalinkaRakiaSchnapps | Mel: BärenjägerKrupnik | Ordi: Whisky escocèsWhisky irlandèsWhisky japonès | Oruxos: GrappaOruxoZivaniaTsikoudiaTsípuroRakia | Ou: Advocaat | Panís: Bourbon whiskyWhiskey de panísTennessee whiskey | Patata: AquavitBrennivínSchnappsVodka | Plantes diverses: Bíter | Poma: Applejack • Calvados | Pruna: SlivovitzȚuică | Sorgo: Baijiu (Kaoliang) | Sègol: HorilkaVodkaWhiskey de sègol | Vi: Armanyac • BrandiBrandi de XerèsConyac • Pisco • Rakia
Begudes macerades
Aranyons i matafaluga Patxaran | Flors: Licor de roses • Licor de violeta | Herbes: Ratafia • Frígola • Herbero de la Serra de Mariola • Herbes • Herbes de MallorcaHerbes EivissenquesJägermeisterPimentVermut | Plantes diverses: BíterPalo
Combinats alcohòlics
Aperitius alcohòlics
Bases d'informació