Chertan

Infotaula objecte astronòmicChertan
Tipusestrella peculiar, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra49,2223 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi4,02 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,35 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,5 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.750 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi20,316 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−78,675 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−60,538 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar23 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial7,536 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial2.500 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 14m 14.4057s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)15° 25' 46.4559''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat141 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada550 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GSC 01437-02847 (GSC)
HD 97633 (Henry Draper Catalogue)
HIP 54879 (Catàleg Hipparcos)
HR 4359 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
2MASS J11141442+1525466 (2MASS)
SAO 99512 (Catàleg SAO)
θ Leo (nomenclatura de Bayer)
BD+16 2234 (Bonner Durchmusterung)
FK5 423 (FK5)
GC 15441 (Catàleg General de Boss)
GCRV 6894 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 54879 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 2040 (JP11)
N30 2638 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 5144 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 2615 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 2615.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 305 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 128087 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 1672 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SRS 30423 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 15476 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 1437-2847-1 (Catàleg Tycho)
UBV 10244 (UBV)
uvby98 100097633 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WEB 9905 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
70 Leo (nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 3970052886914547712 (Gaia DR3)
TIC 77172923 (TESS Input Catalog)
AG+15 1219 (AGK3U)
UBV M 16907 (UBV)
Renson 28150 (General catalogue of AP and AM stars)
Gaia DR2 3970052886914307200 (Gaia Data Release 2) Modifica el valor a Wikidata

Chertan (Theta del Lleó / θ Leonis) és el sisè estel més brillant de la constel·lació del Lleó, amb magnitud aparent +3,33.[8] Ocupa el lloc 243 entre els estels més brillants del cel nocturn.[9]

Noms

Situada en la part de darrere del lleó, Chertan també rep els noms de Chort i Coxa. Els noms Chertan i Chort procedeixen de l'àrab: Chertan de la paraula al-kharātān, «dues petites costelles», referint-se originàriament tant a Duhr (δ Leonis) com a l'estel que ens ocupa; i Chort, de la paraula al-kharāt o al-khurt, «petita costella». Per la seva banda, Coxa significa «maluc» en llatí. A la Xina era coneguda com a Tsze Seang, el segon ministre de l'estat.[10]

Característiques

Chertan és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A2IV, similar a altres estels més familiars com a Sírius, Vega o Fomalhaut. A 165 anys llum de distància, ens sembla menys brillant que aquestes últimes en estar més allunyada. Té una temperatura de 9.250 K[11] i una lluminositat equivalent a 120 sols. El seu radi és 4,3 vegades més gran que el radi solar. Encara que la seva velocitat de rotació —23 km/s— és molt major que la del Sol, gira molt més lentament que altres estels de la seva classe, i el seu període de rotació és inferior a nou dies.[12] El telescopi espacial Spitzer ha detectat excés en l'infraroig a 24 μm i a 70 μm, probablement originat en un disc circumestel·lar de pols al voltant de l'estel.[13]

Amb una edat aproximada de 450 milions d'anys, hom pensa que Chertan està entrant en la fase d'estrella subgegant. Té una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesants que l'heli— un 45% menor que la del Sol ([Fe/H] = -0,25).[14] A més, és un exemple d'estel amb línies metàl·liques amb continguts d'elements químics molt diferents als solars. Així, és més pobre en elements lleugers com a calci i escandi, però més rica en elements pesants com ara ferro, bari i estronci.[12]

Referències

  1. ↑ «The early A type stars: refined MK classification, confrontation with Stromgren photometry, and the effects of rotation». The Astrophysical Journal Supplement Series, desembre 1987, pàg. 581. DOI: 10.1086/191237.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. ↑ «Project VeSElkA: analysis of Balmer line profiles of slowly rotating chemically peculiar stars». Astronomical Journal, 2015, pàg. 2. DOI: 10.1088/0004-6256/150/1/2.
  5. ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  7. ↑ 7,0 7,1 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, maig 2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
  8. ↑ «Theta Leonis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 maig 2021].
  9. ↑ «The 500 Brightest Stars in the Sky (Ashland Astronomy Studio)». Arxivat de l'original el 30 de desembre de 2012. [Consulta: 10 novembre 2012].
  10. ↑ «Leo». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  11. ↑ Netopil, M.; Paunzen, E.; Maitzen, H. M.; North, P.; Hubrig, S. «Chemically peculiar stars and their temperature calibration». Astronomy and Astrophysics, 491, 2, 2008. pp. 545-554.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Chertan» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 31 maig 2021].
  13. ↑ Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. «Debris Disk Evolution around A Stars». The Astrophysical Journal, 653, 1, 2006. pp. 675-689.
  14. ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
  • Vegeu aquesta plantilla
Estrelles (llista)
Bayer
  • α (Regulus)
  • β (Denebola)
  • γ (Algieba)
  • δ (Zosma)
  • ε (Algenubi)
  • ζ (Aldhafera o Adhafera)
  • η
  • θ (Chertan)
  • ι
  • κ (Al Minliar al Asad)
  • λ (Alterf)
  • μ (Rasalas)
  • ν
  • ξ
  • ο (Subra)
  • π
  • ρ
  • σ
  • τ
  • υ
  • φ
  • χ
  • ψ
  • ω
Flamsteed
  • 3
  • 6 (h)
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 15 (f)
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22 (g)
  • 23
  • 26
  • 31 (A)
  • 33
  • 34
  • 35
  • 37
  • 39
  • 40
  • 42
  • 43
  • 44
  • 45
  • 46
  • 48
  • 49
  • 50
  • 51 (m)
  • 52 (k)
  • 53 (l)
  • 54
  • 55
  • 56
  • 57
  • 58 (d)
  • 59 (c)
  • 60 (b)
  • 61 (p2)
  • 62 (p3)
  • 64
  • 65 (p4)
  • 66
  • 67
  • 69 (p5)
  • 71
  • 72
  • 73 (n)
  • 75
  • 76
  • 79
  • 80
  • 81
  • 82
  • 83
  • 85
  • 86
  • 87 (e)
  • 88
  • 89
  • 90
  • 92
  • 93
  • 95 (o)
  • 6 LMi
  • 18 LMi
  • 49 LMi
  • 52 LMi
  • 10 Sex
  • 11 Sex
  • 37 Sex
Variable
  • R
  • S
  • X
  • Y
  • RR
  • RZ
  • SS
  • ST
  • TU
  • TV
  • UV
  • UZ
  • XY
  • XZ
  • AD
  • AM
  • AP
  • AQ
  • CE
  • CW
  • DH
  • DK
  • DN
  • DP
  • DR
  • DS
  • DX
  • DY
  • EE
  • EO
  • EX
  • GX
  • HN
HR
  • 3736
  • 3792
  • 3804
  • 3820
  • 3869
  • 3876
  • 3942
  • 3969
  • 4006
  • 4012
  • 4032
  • 4048
  • 4097
  • 4197
  • 4244
  • 4245
  • 4249
  • 4253 (p1)
  • 4303
  • 4341
  • 4358
  • 4394
  • 4404
  • 4419
  • 4459 (Formosa)
  • 4465
  • 4512
  • 4531
  • 4535
  • 4543
HD
  • 81040
  • 84680
  • 86986
  • 88133
  • 89307
  • 95089
  • 96063 (Dingolay)
  • 96372
  • 97658
  • 99109 (Shama)
  • 100456
  • 100659
  • 100777 (Sagarmatha)
  • 102272
Gliese
Altres
  • BD+20 2457
  • HVS 7
  • K2-3
  • K2-18
  • 2MASSI J0937347+293142
  • 2MASS J10475385+2124234
  • MACS J1149 Lensed Star 1
  • PG 1031+234
  • PSR B0919+06
  • PSR B0943+10
  • PSR B0950+08
  • PSR B1133+16
  • PSR J1022+1001
  • SDSS J102915+172927
  • WD 1105-048
  • Wolf 359 (CN)
Asterismes
Exoplanetes
Estrella
DP Leonis
Gliese 436
    • b
    • c (sense confirmar)
Galàxies
Nanes
Nanes esferoïdals
  • Lleó I
  • Lleó II
  • Lleó IV
  • Lleó V
  • Segue 1
Irregulars
El·líptiques
Espirals
Espirals intermèdies
Espirals barrades
Lenticulars
Cúmuls de galàxies
Grups de galàxies
Supercúmuls de galàxies
Cúmuls de quàsars
Events astronòmics
Pluja de meteors
Supernoves
Portal Portal d'astronomia