Estret de Corea

Infotaula de geografia físicaEstret de Corea
Imatge
TipusEstret Modifica el valor a Wikidata
Map
 34° 35′ 58″ N, 129° 47′ 48″ E / 34.599444444444°N,129.79666666667°E / 34.599444444444; 129.79666666667
Format per
Western Channel (en) Tradueix
estret de Tsushima Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Profunditat227 m Modifica el valor a Wikidata
TravessaJapó, Corea del Nord i Corea del Sud Modifica el valor a Wikidata

L'estret de Corea és un estret situat entre la Península de Corea i el Japó que connecta el mar de la Xina Oriental amb el mar del Japó[1] al nord-oest de l'oceà Pacífic. A la part occidental de l'estret se situa l'Illa de Tsushima i a la part oriental l'estret del mateix nom.

Geografia

Estret de Corea

Al nord limita amb la costa sud de la península de Corea i al sud amb les illes japoneses de Kyūshū i Honshū al sud-oest. Té uns 200 km d’amplada i una mitjana dentre 90 i 100 metres de profunditat.

L'illa de Tsushima divideix l'estret de Corea en dos, el canal occidental i l'estret de Tsushima. El canal occidental és més profund (fins a 227 metres) i més estret que l'estret de Tsushima.

Una branca del corrent de Kuroshio passa per l'estret. La seva branca càlida de vegades és anomenat corrent de Tsushima. Originat al llarg de les illes japoneses, aquest corrent passa pel mar del Japó, es divideix en arribar a l'illa de Sakhalin, i acaba desembocant al nord de l'oceà Pacífic a través de l'estret al nord de Hokkaidō i el mar d’Okhotsk, al nord de l’illa Sakhalín, prop de Vladivostok. Les característiques de la massa d’aigua varien àmpliament a causa de les aigües de baixa salinitat de les costes sud-est de Corea i Xina.

Importància econòmica

Nombroses rutes marítimes internacionals passen per l'estret, incloses algunes que transporten les mercaderies cap als ports del sud de Corea del Sud. Tant Corea del Sud com el Japó han restringit les seves reivindicacions territorials a l'estret a 3 milles nàutiques de la costa, de manera que permetin el lliure pas per ella.[1][2]

Els ferris de passatgers recorren nombroses rutes a través de l'estret. Els ferris comercials van des de Busan i Geoje a ports japonesos com els de Fukuoka, Tsushima, Shimonoseki i Hiroshima. Els ferris també connecten l’illa de Tsushima amb Fukuoka i l'illa de Jeju de Corea del Sud amb la part continental de Corea. Els ferris que connecten Busan i les ciutats japoneses amb els ports de la Xina també travessen l'estret.

Les aigües territorials del Japó s'estenen a tres milles nàutiques fins a l'estret en lloc de les dotze habituals, segons els informes, per permetre que els vaixells de guerra i els submarins de la Marina dels Estats Units amb armes nuclears transitin per l'estret sense violar la prohibició del Japó contra les armes nuclears al seu territori.[2]

Nom de l'estret

Península de Corea - Kyushu Península de Corea - Illa Tsushima Illa Tsushima - Kyushu
Nom internacional

(utilitzat habitualment en anglès)

Estret de Corea Canal occidental de l'estret de Corea Canal oriental de l'estret de Corea
Nom sud-coreà 대한해협 - 大韓海峽

Daehan Haehyeop
"Estret de Corea"

Nom nord-coreà 조선해협 - 朝鮮海峽

Chosŏn Haehyŏp
"Estret de Corea"

Nom japonès 対馬海峡

Tsushima Kaikyō
"Estret de Tsushima"

朝鮮海峡 or 対馬海峡西水道

Chōsen Kaikyō o Tsushima Kaikyō Nishi-suidō
"Estret de Corea" o "Canal occidental de l'estret de Tsushima"

対馬海峡 or 対馬海峡東水道

Tsushima Kaikyō o Tsushima Kaikyō Higashi-suidō
"Estret de Tsushima" o "Canal oriental de l'estret de Tsushima"

Història

Durant el Plistocè l'estret de Corea, l'estret de Bering i la mar Groga van reduir el seu nivell de l'aigua, per la qual cosa les illes japoneses van poder estar connectades, algunes vegades, al continent euroasiàtic a través de la península coreana o Sakhalin. De vegades, el mar del Japó fou un mar interior glaçat a causa de la manca del corrent càlid de Tsushima i es creu que diverses plantes i animals grans, com el Palaeoloxodon naumanni, es van estendre al Japó.[3]

Històricament, aquests estrets servien d’autopista per a viatges d’alt risc. La distància més curta entre Busan, Corea del Sud i l'illa de Tsushima és d’uns 50 km, la mateixa que entre Tsushima i l'illa d’Iki, al Japó. Yamatai, all Japó enviava periòdicament ambaixades d'un any a les dinasties xineses, que es creu que van viatjar per l'estret de Corea i la península de Corea, per obtenir la cultura i les tecnologies més recents. Al segle vi el budisme Mahayana va ser transmès per la gent de Baekje al Japó oriental durant l'era de l'emperador Kinmei.[4][5][6]

Posteriorment una flota conjunta de Mongòlia i Corea va creuar aquest estret i va intentar envair el Japó el 1274 i el 1281. La força va assolar l’ illa de Tsushima en el camí cap al Japó, però no va aconseguir derrotar-lo. Es diu que un tifó va salvar el Japó de la d'invasió mongola dirigida per Khublai Khan el 1281.[7][8]

Després que la invasió mongola assolés Tsushima, l'illa es va convertir en una base dels wakō (pirates japonesos). La dinastia coreana Joseon va enviar una flota a Tsushima el 1419 per suprimir l'activitat dels wokou. Posteriorment, Corea va acordar concedir als japonesos privilegis comercials limitats.[9]

Durant la Guerra russojaponesa de 1905 l'estret va viure la batalla de Tsushima, lliurada entre les armades japonesa i russa els dies 27 i 28 de maig de 1905. Durant la batalla la flota russa va ser pràcticament destruïda pels japonesos. La batalla va ser qualificada per diversos historiadors com l'esdeveniment naval més important des de la Batalla de Trafalgar.[10][11]

Durant la Guerra de Corea s'hi va lliurar l'anomenada batalla de l'estret de Corea el primer dia de la guerra de Corea, del 25 al 26 de juny de 1950, entre les armades de Corea del Sud i Corea del Nord. Un transport de tropes de Corea del Nord amb centenars de soldats va intentar desembarcar a prop de Busan, però va ser localitzat per una patrulla sud-coreana i enfonsat. Va ser una de les primeres accions superficials de la guerra i va resultar una important victòria sud-coreana.[12][13]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Estret de Corea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Kyodo News, "Japan left key straits open for U.S. nukes", Japan Times, June 22, 2009.
  3. ↑ Park, S.-C.; Yoo, D.-G.; Lee, C.-W.; Lee, E.-I. «Last glacial sea-level changes and paleogeography of the Korea (Tsushima) Strait». Geo-Marine Letters, 20, 2, 26-09-2000, pàg. 64–71. DOI: 10.1007/s003670000039.
  4. ↑ Bowring, Richard John. The religious traditions of Japan, 500–1600. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2005, p. 15–17. ISBN 0-521-85119-X. 
  5. ↑ Dykstra, Yoshiko Kurata; De Bary, William Theodore Sources of Japanese tradition. Nova York: Columbia University Press, 2001, p. 100. ISBN 0-231-12138-5. 
  6. ↑ Bowring, Richard John. The religious traditions of Japan, 500–1600. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2005, p. 16–17. ISBN 0-521-85119-X. 
  7. ↑ Twitchett, Denis. The Cambridge History of China. Volume 6, Alien Regime and Border States, 907-1368. Cambridge: Cambridge University Press, 1994. ISBN 0521243319.
  8. ↑ Turnbull, Stephen. The Mongol Invasions of Japan 1274 and 1281. Osprey, 2010. 
  9. ↑ Nussbaum, Louis-Frédéric. (2005). "Ōei no Gaikō" in Japan encyclopedia, p. 735; n.b., Louis-Frédéric is pseudonym of Louis-Frédéric Nussbaum, see Deutsche Nationalbibliothek Authority File Arxivat 2012-05-24 at Archive.is
  10. ↑ Semenoff, Captain Vladimir. The Battle of Tsushima. 2a edició. London: John Murray, 1907, p. ix. 
  11. ↑ Morris, Edmund. Theodore Rex. Nova York: Random House, 2001. ISBN 0-394-55509-0. 
  12. ↑ J. Marolda, Edward. «Naval Battles». Naval History & Heritage Command, 26-08-2003. Arxivat de l'original el 29 juny 2007.
  13. ↑ «Submarine Chaser Photo Archive: PC-823». NavSource.

Bibliografia addicional

  • Nakamura, Kazuyuki. Hokkaido University Press. Hokutō Ajia no rekishi to bunka (en japonès), 2010, p. 428. ISBN 9784832967342. 
  • Turnbull, Stephen. Osprey Publishing. The Mongol Invasions of Japan 1274 and 1281, 19 February 2013, p. 41–42. ISBN 978-1-4728-0045-9 [Consulta: 16 abril 2013]. 
  • Satō, Kanzan (1983) The Japanese Sword. Kodansha International. Plantilla:Page
  • Davis, Paul K. (1999). Oxford. Oxford University Press. 100 Decisive Battles: From Ancient Times to the Present, 2001. ISBN 978-0-19-514366-9. OCLC 0195143663.  Oxford.
  • Reed, Edward J. (1880). Japan: its History, Traditions, and Religions. London: J. Murray. OCLC 1309476
  • Sansom, George. (1958). A History of Japan to 1334, Stanford University Press, 1958.
  • Turnbull, Stephen R. (2003). London. Taylor & Francis. Genghis Khan & the Mongol Conquests, 1190-1400, 2003. ISBN 978-0-415-96862-1.  London.
  • Winters, Harold A; Gerald E. Galloway Jr; William J. Reynolds and David W. Rhyne. (2001). Battling the Elements: Weather and Terrain in the Conduct of War. Baltimore, Maryland: Johns Hopkins Press. ISBN 9780801866487; OCLC 492683854
  • Conlan, Thomas. (2001). In Little Need of Divine Intervention, Cornell University Press, 2001 – includes a black-and-white reproduction of the Mōko Shūrai Ekotoba, as well as translations of relevant Kamakura-era documents and an essay by Prof. Conlan concerning the Invasions (in which he argues that the Japanese were better placed to withstand the Mongols than traditionally given credit for). The essay is available in pdf form at this link.
  • Bogdanov, M. A.. M. A. Leonov. Eskadrenny bronenosets Sissoi Veliky (Эскадренный броненосец "Сисой Великий") (en russian), 2004. ISBN 5-902236-12-6. 
  • Brown, David. Arms and Armor Press. Warship Losses of World War Two, 1990. ISBN 0-85368-802-8. 
  • British Naval Attache Reports. The Battery Press. The Russo-Japanese War 1904-1905, 2003. ISBN 0-89839-324-8. 
  • Busch, Noel F. Funk & Wagnall's. The Emperor's Sword: Japan vs. Russia in the Battle of Tsushima, 1969. 
  • Campbell, N.J.M. «The Battle of Tsu-Shima». Warship. Conway Maritime Press [London], 1978.
  • Chesneau, Roger; Kolesnik, Eugene M. Mayflower Books. Conway′s All the World′s Fighting Ships 1860-1905, 1979. ISBN 0-8317-0302-4. 
  • Churchill, Sir Winston S. Scribner's. The World Crisis, Vol. III, 1927. ISBN 1-47422-339-7. 
  • Corbett, Sir Julian. Naval Institute Press. Maritime Operations In The Russo-Japanese War 1904-1905, Vol. 1, 2015a. ISBN 978-1-59114-197-6. 
  • Corbett, Sir Julian. Naval Institute Press. Maritime Operations In The Russo-Japanese War 1904-1905, Vol. 2, 2015b. ISBN 978-1-59114-198-3. 
  • Evans, David C; Peattie, Mark R. Naval Institute Press. Kaigun: strategy, tactics, and technology in the Imperial Japanese Navy, 1887–1941, 1997. ISBN 0-87021-192-7. 
  • Forczyk, Robert. Osprey. Russian Battleship vs Japanese Battleship, Yellow Sea 1904–1905, 2009. ISBN 978-1-84603-330-8. 
  • Friedman, Norman. Seaforth Publishing. Naval Firepower; Battleship Guns and Gunnery in the Dreadnaught Era, 2008. ISBN 978-1-84832-185-4. 
  • Horne, Alistair. HarperCollins. Hubris. The Tragedy of War in the Twentieth Century, 2015. ISBN 978-0-06-239780-5. 
  • Koenig, William. Epic Sea Battles. London: Octopus Publishing Group Ltd., 1977. ISBN 0-7537-1062-5. 
  • Kowner, Rotem. The Scarecrow Press. Historical Dictionary of the Russo-Japanese War, 2006. ISBN 0-8108-4927-5. 
  • Lengerer, Hans «Iwami (ex-Orël)». Contributions to the History of Imperial Japanese Warships, September 2008.(subscripció necessària)
  • Mahan, Alfred Thayer «Reflections, Historic and Other, Suggested by the Battle of the Japan Sea». Proceedings. US Naval Institute, April 1906.
  • Massie, Robert K. Random House. Dreadnought: Britain, Germany, and the Coming of the Great War, 1991. ISBN 0-394-52833-6. 
  • McLaughlin, Stephen. Naval Institute Press. Russian & Soviet Battleships, 2003. ISBN 1-55750-481-4. 
  • Novikov-Priboy, Alexey Silych (aka Vladimir Semenoff). «Tsushima» (en rus), 1937.
  • Pleshakov, Konstantin. Basic Books. The Tsar's last armada: the epic journey to the Battle of Tsushima, 2002. ISBN 0-465-05792-6. 
  • Regan, Geoffrey. Guinness Publishing. The Guinness Book of Decisive Battles, 1992. 
  • Semenoff, Captain Vladimir. John Murray. The Battle of Tsushima, 1907. 
  • Sondhaus, Lawrence. Routledge. Naval Warfare, 1815–1914, 2001. ISBN 0-41521-477-7. 
  • Stille, Mark. Bloomsbury Publishing. The Imperial Japanese Navy of the Russo-Japanese War, 2016. ISBN 978-1-47281-121-9. 
  • Tuchman, Barbara W. Presidio Press. The Guns of August, 1962. ISBN 0-345-47609-3. 
  • Watts, Anthony J. Arms and Armour Press. The Imperial Russian Navy, 1990. ISBN 0-85368-912-1. 
  • Willmott, H. P.. Indiana University Press. The Last Century of Sea Power: From Port Arthur to Chanak, 1894–1922, Volume 1, 2009. ISBN 978-0-25300-356-0. 
  • Wright, Christopher C. Warship International. Imperial Russian Cruisers, Part 3, 1976. 
  • Conlan, Thomas. Cornell University Press. In Little Need of Divine Intervention, 2001. 
  • Delgado, James P. Khubilai Khan's Lost Fleet: In Search of a Legendary Armada, 2010. 
  • Davis, Paul K. Oxford University Press. 100 Decisive Battles: From Ancient Times to the Present, 1999. ISBN 978-0-19-514366-9. OCLC 0195143663. 
  • Purton, Peter. Boydell Press. A History of the Late Medieval Siege, 1200–1500, 2010. ISBN 978-1-84383-449-6. 
  • Reed, Edward J. J. Murray. Japan: its History, Traditions, and Religions., 1880. OCLC 1309476. 
  • Sansom, George. Stanford University Press. A History of Japan to 1334, 1958. 
  • Sasaki, Randall J. The Origins of the Lost Fleet of the Mongol Empire, 2015. 
  • Satō, Kanzan. Kodansha International. The Japanese Sword, 1983. ISBN 9780870115622. 
  • Turnbull, Stephen. Taylor & Francis. Genghis Khan and the Mongol Conquests, 1190–1400, 2003. ISBN 978-0-415-96862-1. 
  • Turnbull, Stephen. Osprey. The Mongol Invasions of Japan 1274 and 1281, 2010. 
  • Twitchett, Denis. The Cambridge History of China. Cambridge: Cambridge University Press, 1994. ISBN 0521243319. 
  • Winters, Harold A.; Galloway, Gerald E.; Reynolds, William J. Johns Hopkins Press. Battling the Elements: Weather and Terrain in the Conduct of War, 2001. ISBN 9780801866487. OCLC 492683854. 

Enllaços externs

  • Encyclopædia Britannica Arxivat 2006-11-11 a Wayback Machine.
  • Característiques oceanogràfiques de l'estret de Corea, de KORDI
Registres d'autoritat
Bases d'informació