Famorca
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | el Comtat  | ||||
| Capital | Famorca (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 45 (2023) (4,63 hab./km²) | ||||
| Gentilici | famorquina, famorquí | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 9,72 km² | ||||
| Altitud | 680 m | ||||
| Limita amb | Beniardà Fageca Tollos Castell de Castells Castalla Confrides | ||||
| Partit judicial | Alcoi | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Gaietà de Thiene | ||||
| Festa patronal | Sant Gaietà Primera setmana d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Tomás Ortiz Baeza | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03813 | ||||
| Fus horari | UTC+01:00 | ||||
| Codi INE | 03068 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03068 | ||||
| Lloc web | famorca.es | ||||
Famorca és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.
Història
Formà part de la baronia de Guadalest que se li va concedir a Hug de Cardona. Passà, per herència materna, al seu besnet, Sanç de Cardona, almirall d'Aragó, que obtingué el títol del marqués de Guadalest el 1542. Posteriorment passà als Palafox, marquesos d'Ariza, i als Arteaga, ducs de l'Infantat. Lloc de moriscos, comptava amb 26 focs el 1602, pertanyé a la fillola de Guadalest. El lloc era famós en el seu moment per les expedicions en mules carregades de neu que sortien de la serra cap a la costa.
Alcaldia
Des de 2019 l'alcalde de Famorca és Vicente Antonio Ruiz Rodríguez del Partit Popular (PP).[1]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Massanet Segura | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Massanet Segura | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Massanet Segura | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Tomàs Ortiz Baeza | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Tomàs Ortiz Baeza | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Tomàs Ortiz Baeza | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Tomàs Ortiz Baeza | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Tomàs Ortiz Baeza | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Tomàs Ortiz Baeza | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | José Vicente Massanet Ferrer | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Vicente Antonio Ruiz Rodríguez | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[1] | ||||
Demografia i economia
Sanchis i Guarner, a mitjans de la dècada dels 60 parla de 186 famorquins. El cens de 2003 en compta 71, i el del 2022 amb 48 habitants.
L'economia local es basa en l'oli, l'ametla i la cirera.
| Evolució demogràfica de Famorca | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2008 | 2009 | 2022 | ||||
| Població | 257 | 265 | 266 | 235 | 244 | 225 | 222 | 186 | 186 | 170 | 126 | 71 | 61 | 48 | 44 | 48 | |||
Geografia
El terme, de 9,6 km², s'ubica en la vall de Seta, entre la serra de la Serrella i la d'Alfaro i els seus paratges més cridaners són els corrals de la Cova, la font de l'Anouer o les pintures rupestres del Morro de l'Asdarbalet. També es pot ascendir a la Mallà del Llop en la Serrella.
Edificis i llocs d'interés
A Famorca destaca un vell pontet que dona accés al poble, així com l'església barroca de sant Gaietà, del segle xvii, reconstruïda en 1912, que conserva en la seua façana un rellotgeantic i original.
Referències
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
Municipis del Comtat | |
|---|---|
Els vint-i-cinc municipis més petits del País Valencià | |
|---|---|
1. Castell de Cabres 20 · 2. Sempere 26 · 3. Tollos 30 · 4. Palanques 38 · 5. Figueres 46 · 6. Famorca 48 · 7 Sacanyet 52 · 8. Villores 53 · 9. Vallat 54 · 10. la Font de la Reina 58 · 11. la Pobla de Sant Miquel 59 · 12. Torralba 60 · 13. Vallibona 61 · 14. Herbers 63 · 15. Pavies 74 · 16. Matet 78 · 17. Vilamalur 85 · 18. Torre-xiva 89 · 19. Vilanova de Viver 89 · 20. Espadella 92 · 21. Benimassot 93 · 22. les Fonts d'Aiòder 95 · 23. Carrícola 99 · 24. la Serratella 103 · 25. Toga 104 | |
1. Caudiers de Conflent 6 · 2. Orellà 15 · 3. Ralleu 16 · 4. Castell de Cabres 17 Censà 17 Mentet 17 · 5. Vallmanya 18 · 6. Glorianes 23 · 7. Viacamp i Lliterà 25 · 8. Soanyes 27 · 9. Orbanyà 28 · 10. Sant Jaume de Frontanyà 29 · 11. Real 31 · 12. Palanques 33 · 13. Casafabre 34 Gisclareny 34 · 14. Sempere 38 Tarerac 38 · 15. Toès i Entrevalls 41 · 16. Jújols 43 · 17. la Font de la Reina 44 · 18. Conat 45 Teulís 45 · 19. Aiguatèbia i Talau 46 · 20. Fígols 49 Vallcebollera 49 · 21. Bausen 52 · 22. Famorca 53 · 23. Senan 54 Villores 54 · 24. Cava 55 Forès 55 · 25. Bula d'Amunt 56 Tiurana 56 · 26. Calmella 57 · 27. Canavelles 58 Vallestàvia 58 · 28. la Menera 60 Pavies 60 · 29. la Quar 61 · 30. Noedes 62 · 31. Naüja 63 · 32. Torralba 64 · 33. Tollos 65 · 34. Arres 67 Figueres 67 Granera 67 · 36. Prunet i Bellpuig 68 · 37. Espadella 72 Herbers 72 Savallà del Comtat 72 · Vilanova de la Reina 73 · 41. Castell de l'Areny 76 · 42. l'Albera 77 · 43. Capolat 81 Carrícola 81 Tellet 81 · 46. Escaró 84 el Tec 84 · 48. Sant Marçal 85 · 49. Meranges 87 · 50. Palau de Santa Eulàlia 88 | |
Aquesta col·lecció pot incloure municipis del País Valencià on el predomini lingüístic és el castellà, tanmateix s'inclouen en un sentit ampli de la definició de Països Catalans. |
