Nebulosa Saturn

Nebulosa Saturn
Tipus	nebulosa planetària
Descobert per	William Herschel
Data de descobriment	7 setembre 1782
Constel·lació	Aquari
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	2.000 a. ll. 1.325 pc [1]
Magnitud aparent (V)	12,07 (banda V)[2]
Paral·laxi	0,8665 mas[3]
Moviment propi (declinació)	1,002 mas/a [3]
Moviment propi (ascensió recta)	7,75 mas/a [3]
Velocitat radial	−46,6 km/s[4]
Ascensió recta (α)	21h 4m 10.8153s[3]
Declinació (δ)	-12° 38' 11.4182''[3]
Catàlegs astronòmics
NGC	7009
PK 37-34.1 2MASX J21041082-1121481 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue) BD-11 5511 (Bonner Durchmusterung) GCRV 13233 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GSC2 S3310220410 (Guide Star Catalog II) HD 200516 (Henry Draper Catalogue) HIC 103992 (Hipparcos Input Catalogue) HIP 103992 (Catàleg Hipparcos) IRAS 21014-1133 (IRAS) IRAS F21014-1133 (IRAS) NGC 7009 (New General Catalogue) NVSS J210410-112148 (NRAO VLA Sky Survey) PK 037-34 1 (Catalogue of Galactic Planetary Nebulae) PSCz P21014-1133 (Point Source Catalog) TD1 27614 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 5779-1804-1 (Catàleg Tycho) PKS 2101-115 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27) PKS J2104-1121 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27) SCM 255 (A catalogue of narrow band images of planetary nebulae (en) ) [DML87] 516 (Warm IRAS sources. I. A catalogue of AGN candidates from the point source catalog) WEB 18944 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 6889338034837425920 (Gaia Data Release 2)

La nebulosa Saturn (NGC 7009) és una nebulosa planetària a la constel·lació d'Aquari, situada un grau a l'oest de ν Aquarii. El nom de nebulosa Saturn es deu a la seva semblança amb el planeta Saturn, amb els seus anells, vist de perfil.

La nebulosa Saturn és una nebulosa planetària complexa i conté diversos subsistemes morfològics i cinemàtics en tres dimensions. Inclou un halo, ejeccions tipus "jet", múltiples closques, ansae ("anses"), i nusos i filaments a petita escala. Les ansae s'expandeixen de manera no radial des de l'estel central.^[5]

L'estrella central, relativament lluminosa, té magnitud aparent 11,5, amb una lluminositat visual unes 20 vegades major que la del Sol. La seva tènue lluentor es deu a la distància que ens separa d'ella i al fet que emet la major part de la seva radiació com a llum ultraviolada. Enormement calenta, té una temperatura de 90000 K, i constitueix el nucli central del que una vegada va ser un estel gegant de gran grandària; la nebulosa que veiem avui no és una altra cosa que les capes exteriors de l'estel expulsades, modelades per les restes del vent estel·lar procedent de l'estel. Amb el pas del temps, anirà perdent lluentor fins a convertir-se en una de les moltes nanes blanques que poblen el cosmos. No se sap amb certesa la seva distància respecte a la Terra, estimant-se entre 2400 i 3900 anys llum.

Les nebuloses planetàries com NGC 7009 es formen en l'etapa final de la vida d'un estel de massa mitjana. És una etapa molt breu, on l'estel, una vegada expulsades les seves capes exteriors, comença a col·lapsar i la seva temperatura augmenta. La radiació emesa actua com un vent estel·lar que arrossega l'atmosfera exterior de l'estel.

NGC 7009 va ser descoberta l'any 1782 per William Herschel, constituint un dels seus primers descobriments. Va ser anomenada així per Lord Rosse en la dècada de 1840, quan els telescopis havien millorat fins al punt que la forma de Saturn podia ser destriada. L'objecte es troba a moltes llistes d'observació.^[6][7][8]

Referències