Sínia

Aquest article tracta sobre la sínia d'aigua. Si cerqueu la sínia de fira, vegeu «Roda de fira».
No s'ha de confondre amb roda hidràulica o Saqiya.
Sínia moguda manualment

Una sínia o sénia és una màquina d'elevar aigua.[1] Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal, té planta circular i està situada a una tanca destinada a l' hort. Normalment es feia servir en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, actualment s'han substituït per bombes i altres procediments.[2]

S'empra en els horts per a l'elevació de l'aigua de pous poc profunds, principalment en llocs baixos i profunds, seguint el principi del rosari hidràulic.[3] El moviment s'aconsegueix generalment utilitzant tracció animal

Història

Sínia a un pou d'Algesires, Andalusia.

Les sínies són molt antigues, Lucreci ja les cita l'any 55 aC.[4] Sembla que ja es feien servir al Proper Orient cap a l'any 200 aC,[5] per tant el nom de roda persa és posterior no es pot referir al fet que els àrabs en siguin els inventors, l'origen àrab del nom és degut al fet que la utilitzaren a bastament, fins i tot hi van poder fer algunes millores.[6]

En català, aquesta paraula es troba documentada des de l'any 1054 i deriva de l'àrab sǟniya, que a la vegada deriva de la paraula que en aquest idioma significa molí.[7] En anglès, francès, castellà, itàlia s'anomena noria o en portuguès nora, paraula derivada de l'àrab sirià nā‘urā amb el mateix significat.

Descripció antiga

El pou és de pedra en sec i els pilars que suporten les rodes es feren amb peces de marès en verd. El tipus de coll s'anomena cintell o mota i és de 9,7 metres de diàmetre, constituït per un mur de pedra calcària adobada i coronat en forma de rasant. El mur del cintell fa 1,27 metres d'alçària. S'hi accedeix per una petita rampa empedrada a la part superior de la mota o caminal. També compten amb una mina per accedir i netejar el pou.[8]

Tipus

Sínia a Egipte, 1809.

N'hi ha de diversos tipus, el més usual consta generalment de dues grans rodes, una horitzontal, amb un engranatge de llanterna, i una altra de vertical amb dents que engranen amb la primera, .[2]

Quan l'acciona un animal (generalment rucs, mules o bous) aquest dona voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua, proveïda d'uns recipients anomenats «catúfols» en tota la seva llargada, que amb el moviment de la roda, s'omplen d'aigua d'un pou poc profund o d'un contenidor d'aigua, l'eleven i la dipositen en un conducte associat a la sínia que la distribueix al canal de regadiu o un altre tipus de dipòsit. Les sínies de ro que mou una cadena sense fi.[2]

Les sínies de tracció humana -només cal citar el passatge de La Bíblia amb Samsó "lligat com un mul de sínia" -, són de la família de les sínies de tracció animal, que fan servir rucs, mules o bous, en les quals aquests donen voltes lligats a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb l'altra roda vertical que mou una roda o una cadena sense fi, proveïda d'uns «catúfols» en tota la longitud, l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua. Solen usar-se en llocs on per falta de vent no pot emprar-se aquest agent aplicat a aparells especials.[2]

Les sínies catalanes

Totes les sínies mogudes per mules i rucs són molt semblants. Els que les fa diferents són els detalls constructius. Una sínia senzilla i ben dissenyada és més fàcil de construir i d'adobar. També és important el rendiment final: l'animal proporciona una potència que suposa una energia al llarg del temps de treball. Part de l'energia que dona el quadrúpede es pert en fregaments i pèrdues hidràuliques. L'objectiu primordial és que la quantitat d'aigua elevada sigui el més gran possible.

Segons testimoni d'un expert francès, les sínies catalanes eren millors que les d'altres contrades.[9]

Terminologia

[10]

Galeria

Art en gravats del s.XIX

  • August Ramsthal (1878), en "Egypt: Descriptive, Historical, and Picturesque" de Georg Ebers.
    August Ramsthal (1878), en "Egypt: Descriptive, Historical, and Picturesque" de Georg Ebers.
  • Gustave Doré, en el llibre L'Espagne del Baró Davillier (1874).
    Gustave Doré, en el llibre L'Espagne del Baró Davillier (1874).
  • Dibuix de David Roberts de 1838, gravat de Louis Haghe del llibre Egypt & Nubia (1846).
    Dibuix de David Roberts de 1838, gravat de Louis Haghe del llibre Egypt & Nubia (1846).
  • Sínia del molí del Pont de Toledo, a "Spanish Sketches" (1837) de David Roberts.
    Sínia del molí del Pont de Toledo, a "Spanish Sketches" (1837) de David Roberts.

Referències

  1. ↑ Sínia [Consulta: 6 novembre 2023]. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: Noria, Vol=38. J. Espasa, 1921, p. 1089. 
  3. ↑ Emili Giralt i Raventós. Història agrària dels Països Catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2004, p. 128–. ISBN 978-84-475-3284-1. 
  4. ↑ Reynolds, T. S.. Stronger Than a Hundred Men: A History of the Vertical Water Wheel (en anglès). Johns Hopkins University Press, 1983, p. 14-17. ISBN 0801872480. 
  5. ↑ Rashed, Roshdi; Morelon, Régis. «Engineering». A: Encyclopedia of the History of Arabic Science (en anglès). Vol. 3 Technology, alchemy and life sciences. Routledge Hill, 1996),, p. 751-795 [775]. ISBN 9780415124126. 
  6. ↑ Glick, Thomas F. «Noria Pots in Spain» (en anglès). Technology and Culture, 18, 4, 1977, pàg. 644-650.
  7. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «sínia». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 852. ISBN 9788441225169. 
  8. ↑ Emili Giralt i Raventós. Història agrària dels Països Catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2004. ISBN 978-84-475-3284-1. 
  9. ↑ Charles-Philibert de Lasteyrie. Collection de machines, d'instruments, ustensiles employés dans l'économie rurale. Etabl. lithogr. du comte de Lasteyrie, 1820, p. 140–. 
  10. ↑ Ajuntament de Catí. La sénia.

Bibliografia

  • El contingut d'aquest article incorpora material del Volum 38 de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1944, que es troba en el domini públic.
  • Lewis, Michael Jonathan Taunton. University of Hull. Millstone and Hammer: The Origins of Water Power (en anglès), 1997. ISBN 9780859586573 [Consulta: 1r setembre 2015]. 
  • Oleson, John Peter. Greek and Roman Mechanical Water-Lifting Devices: The History of a Technology (en anglès). University of Toronto Press, 1984. ISBN 90-277-1693-5. 
  • Wikander, Örjan. Handbook of Ancient Water Technology (Technology and Change in History) (en anglès). Leiden: Brill, 2000. ISBN 90-04-11123-9. 

Enllaços externs

Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sínia
  • Dickin Schina, Jill. «Spanish Water Works» (en anglès), novembre 2008.
Registres d'autoritat
Bases d'informació